Remor de re mor

e neix: i reneix

íntim, orat;

en general

enraonat,

aquí nant, ara,

perfectament

incomplet: buit,

més aviat; e

nou, desprès, en

tint i midant,

va lent, escrit

en silenci,

l’encís: té

maco; e re:

endintre, fóra.

Re de re; de

rarament,

darrerament:

tot enmig; ran:

andante, m’àtic

parcel·la

vernissant; i,

de es crit,

oratges: tot

errant, i no

m’hi cronificant,

respiro; etapes:

qui-sap-lo;

maquino:

mes tenc.

S’autocensura. Projecto en s’altre es que no em permeto; i el critico.

L’assenyalo; com els lladres de cossos en el film de 1978 Invasion of

the body snatchers (amb un jove Donald Sutherland). Tuitego.

S’ombra onant a tuïts.

Mes en contra, fortuït i gratuït,

em perd en ella, verí intern; i,

per força, de nar, lliuro batalla:

destí tuït.

Profícua art;

etològic cantar:

ella; cor: do;

bestreta: pont

elegant, a

hores d’ara

mateix: ©òsmic

robis mut;

ataquinant,

suc hi ha:

sí, he; ras:

txi, qui t’ha?;

mara, vil, las:

tut i plenitud;

èter: Rah,

s’adorable.

Tus:

ho

ha;

hi

ha

deler:

ser re; i

vindico: i

amant has; foc

alternatiu:

dol; m’he·n ira:

darwinisme;

dic re ací:

o ni·stà ni

cel espera;

diantre:

tern.

Busc alt u:

rapar t’

agonia;

tot hàlit:

Atlas; e

nyerra·l

xa:·l tenir

banal;

m’entreté:

malbarates

pèrit; o

m’or he:

només poso;

ggerències:

herències;

e re en

si és:

empatia.

S’até u:

hac ara; o

bé sacre heu:

gent hi ha!;

camp: o sales

per iterar;

piadossament:

restant-hi ent,

re tingut,

o ralentí,

·n tat, gest alt;

roí·stament:

arcà dir;

re:·cció nant;

escon text:

ací; art ha.

Do; l’or: dina

d’hora; i

mon òbit ha

fi: natural.

Mirant, oper

ser bo; real

ment? e ixo

introduint

mem: ori a;

llàgrimes:

dol s’és.

Mentre dormis,

t’hi ficant,

entre dades,

programa,

artefacte

seré.

M’enredo

mistificant:

enredades;

programar-te

fa acte:

ser he.

Es present intencionadament:

Esprés en tint; en si onada: ment.

Es pres sentint tensió: nada; amén.

Joc; i,

socarrimant

sa rosa,

servís tempo:

s’havent secat

tombejo.

Sóc s’hereu;

soccer heu:

sóc, serè,

U.

Es tèrbol unit;

i, dement, reso:

la mà·n serp; e jo,

Ra, atio nit:

i dementre, sol.

Necessitat,

n’he: ser citat.

N’és; és: i tat.

Ecos: he cos;

sec: o s’eco.

Captaire de bol sense fons;

Capt·aire en vol sense fons:

anhel tement anhelar,

bull sense disposar.

Estem compartint un moment

Estem compartint un instant

Estem compartint

Estem

Som

Ço: om.

Necessitat de sí, g;

Ra sies:

a tu, Ra,

ma buidor;

m’avui d’orfe-

rei: xocant.

Senergia.

¿Cómo? Puc

cínic. Obra

de manera

concisa.

Tu ran, Dot;

Osca. Alabo:

hem.

Després d’escórre’m,

erm en crear,

suposo que

m’en penediré:

volia son suport?

una ment?

s·espatlla?

consol?

dar-me;

sol, tard,

m’he.

Soltar; mèdicament

comanat:

aposta;

t’am: ve

saludable;

goètic

o sagrat:

urna.

Esdevenir

vanaglòria;

llacrimar

enamorat:

desigual;

tremend tint:

res urgeix.

Tresor:

res, sort.

I, legítim, ha:

hi llegir timar.

S’exergònica

·scorreguda

llisca; mes

per ma ment;

permanentment:

en agònic

casc ocorreguda,

·sgotant-me

en sa pell

caramel,

aninada

recordança

des matí

a sa plaja.

Record es

moment amb

equanimitat:

re, cor d’esm;

Om: ent, am

bé; q’U animi

t’atre: cordes;

M: o ment;

també, quant

imitat!

Es té: ric;

o la ment

sap: obre

sa mà; ras

ha: té kilòmetres;

o li dir

ficades:

conec tant!;

poc avé:

ergo nyaqui.

S’ex; i tantes

teràpies:

junt o

separat;

reso·rant:

cura re;

en ganyi

paraules:

i, lent, si·s

té, matiso

res; herba:

Re, m’he;

i he: Ra.

Trepi dant

sa pausa

imperible

intensament;

o m’irisi:

noquejo

m’adonis; hac

tibament:

inert amén.

Bombolleig;

nar cisant:

snob e

intacte;

antròpic:

cap ric;

ornament:

algú rítmic

ho comprengui;

sang: lotus,

tanmateix.

Va, lidiant

res; càbales:

tret es

vast; i

ca!: ver nar;

cosiment:

animal!;

benestar

d’orant:

es celebrant

deixo; cant

ara: mem.

S’olor de

sexe lent

sia; de

suors e

fluids. En

esguards i

festes.

Alenant;

inspirant:

influx

circular

d’energies

en dansa.

Desprès d’hores,

no m’escorro;

batego:

des present,

amant.

De s’igual:

havia alè;

gatzara:

tust raonant;

esca: qui

mer ostenta;

vana ment:

contrició;

m’adonar

sentir: avui

xo; n’atura·l

lament:

restant pres,

s’entoma; d’on

amollant

hi amem:

or hi ha.

Bla, bla,

blau; blat: re;

s’aliment:

dol, sa ment?;

escato:

folga i

amén.

Estris té,

sa vida;

esquers en

tu: i tant

coordino!;

107:

1.

És tristesa,

vida, es

que sento;

i tanco

cor: dino

sense tu.

Sou present

en mi, meva

dama; giques

t’encant dintre

m’ànim,

favorejant-lo:

goso,

humit e

incandescent,

errar;

aventurar-me

joivós,

per la nostra

carnalitat

sagrada.

Servint, tant

hi versar!:

i adnades

cobertes,

mostren tant!;

o bé més:

a desdir, nou.

Príncep trinc; e

s’harmonia, tant

rica, ressona

fins ací: adés

adés tems.

D’on·s té:

Ra, pies;

polit, i

caressant

es mutant:

G; Po:

e sia.

Cap taire:

demà andante;

dat res…: i dio m’és.

Suc: resta

abisme;

tu: de

fi neixo.

Cordeu!;

s’ha·ntès, pèrit?:

esper hissant-me

·n tu; racioni ric:

or; orde de Déu:

Sant Esperit.

Es termini;

ma ment o

l’atre:

galindaines;

t’habilitat

innata:

floritures.