Car

l’amor,

bo,

s’ha:

sies

dona.

Car

l’amor,

bo:

s’ací

és do;

nar.

Car

l’amor

bo

s’ha

si

es

dóna.

Set

d’èter

minant;

erra:

sa nit

atravessa;

clara

resolució:

s’eternitat.

Gemma apart:

única;

la vera.

Gemma:

per tu

ni cal

haver;

ragem:

mapa, apa!;

art:

túnica, ala!;

cala

vera:

bé,

Ra.

Nus som;

odes

enllà: s’ha

descobrint;

i ma ment

hi dorm:

e ja

sedueix,

or dant;

escapades:

ves;

t’eix:

té.

Volent estimar-te

ideal, m’entretinc

enfant. Ací, espero

veient-te difuminar

e, a part, eixent,

instant desprès.

Que m’oculto

sinuosament?

s’angoixa cras.

Sang, oh;

ix!: hac ras;

sant goig:

ah, ser has!

Sestat hi

corroboro

d’espert; ho

cant suara:

s’estat, tic

estàtic; cor

robo or:

odes; per

tu cant s’u,

ara: s’est,

àtic, corro;

bo, rodes

pertocant:

s’oest he.

Móns tremolant

ser, món amic,

o similar;

ans ocupant

art: qui atre

pot entendre-ho?

Al·legòric:

alt ego ric;

al·lego ric.

Dolent, dolent;

i,

què dir?

ha s’agent?

dharma:

joia;

estic:

contén.

Ric, ric;

tic,tic:

sic; sick:

dic.

Jess tal,

t’ornant

expresso·l

silenci:

s’ha mentre,

no ment,

re tinc.

Apames

en tints;

après

en sí:

assages.

T’ha·l

torb;

e

sap,

auscultant,

es

sentit:

empleada.

O

de

jingle

va:

riu

força

perdiu;

no res

sé.

Dur

interiorment,

ou

perforat,

replegat,

i

caricatura,

marxo.

Colat

am bé

sa vida;

·xo·ncís

temàtic:

sot,

errant

i

antic,

sent ho

sento.

Q’u ha.

Té,

rego;

t’esquitxant

al terra:

mà santa;

delit:

hem

nus.

Altres;

camp:

art,

l’aquí;

ara:

tori;

m’hort:

i.

Mer,

sent

ari,

més

clar,

igual

tresor,

t’hi

legitimo:

crac

hi

ha.

Trencant

m’he:

snob

ullo;

pes:

té

París;

cos:

tant

era!;

senars:

o parts.

Sexy

gent

sia;

decidir:

o sí o

cine;

gustant gent

il.lesa:

fer,

i d’escreix,

emenda.

Art madura,

desarmada,

astral:

entimema

d’orant;

d’aire:

solt

e

munit;

nit

e

mussol.

Açò,

l’atzar

esclafat,

tifat;

qu·hem?:

mar e mà,

nat.

T’és car

adir;

és: hi

ha verí;

veritat:

estafeta.

Anhelar,

escalfant

ací, ara;

amb pell

amb pell:

àvid a

mort; o lògic

cant: ar·ella;

mant ull:

s’entolla.

Llotja

panoràmica:

val parar;

i ço,

ferir es

temps:

hi dec

olors;

e

paraules:

i

l’encís;

n’he

rudement.

Reescrits

impossiblement

ensordits;

imposi,

en sort,

dits: res;

crits

de lament.

M’atri·stès,

anat orat,

orna mons dies:

cascun sol

arribar; s’amor,

jauríem.

Sobre un estar

dolent, m’he

sentint, ensotat,

amant cansat,

tristors: d’olor,

s’absència.

Ja·ns veurem

si hi ha

ocasió;

si de cas,

tu sies.

U.

Altrement,

he mentint;

o he

avar cant:

onades.

Content i

d’or, ment eixo:

tempesta;

baldufa:

bri; cant:

bombolles;

tic i tat:

empès

t’ha·s karma;

qui ets?:

açò;

loció:

res no

és;

mou.

Sonades per tocar,

notes per, rient si

ha bo l’ençà, no·ctar

d’espert; i, si ara no

ho sents, ja hi cauràs.

Sara, qui

sou?

venir;

vanar-se:

quiets!;

seieu:

fer místic;

car abelliu

regalimant

dansa:

bo,

ramant;

fullant:

hi ha

fruït;

tant!.

I en

caravel·la

solcant es

mar ho entreno:

ençà nau

errant s’ocàs

i oferint

en sa ment

sa visió

maquinada;

llambrego:

rucada

que·stimula

no re;

amén.

Festa,

cos

acrobàtic; o no:

la tria desimbolta;

ocasional: en

tint, fés ta cosa;

sagrada: bat

àtic ta consciència;

s’até va: i

beat, emplena

d’espai·s temps;

i queda’t en:

sarau.

Pair és temps;

heu dant:

escabellament;

follia:

quimerao;

fenomen:

tin-tin;

timbrant

sa ploma:

restes; mutant

i ensum:

satori.

Mer sí, pur:

l’acull de

m’àvida

indiferència;

divertiment

íntim: has

torbació

mental;

situació:

compro mesa;

tiri cartes:

correu buscant

sa quiescència.

Raono

i, sí!,

ullo:

escullo;

part eixo:

sencer

parar;

assentint:

enllumenant

sa ment;

callament:

bulldat.

Re, sauló:

tussat en

dorar, sona

bé; hissen

banderes:

a mar,

es somni;

sient qui

mer ha,

o no,

resto: solvent.

Va cant;

sestant

en sa

quietud

d’amar:

amb art,

io, sent

trist m’he;

llorejant:

sent istme,

diantre!,

u neixo;

pecat:

a la força.

Mut; i

un nom

fa altar:

motiu

no·m falta;

veu:

recaragola

frement;

es troba

dorment:

eixut;

alat:

empès tat;

dèmon: cor.

Batego:

sent ric

entri·stès

a la vida;

ni massa

ni gens:

una mica,

potser;

quatre gotes

marcant

es terra:

o només,

per itinerari,

s’après;

en cia.

Ma destral

he en tint;

amatent

alendo:

lentament

esmorzo

omnisciències;

paint temporals:

amant eloqüent;

tocant es piano:

s’altre,

sorprenentment,

socorrent dintres;

orsol, he.

Gerra o

guerra?: s’ací;

tu ací:

oh sacre ençà!;

buit:

sensa·s io;

hem, ups!, io?:

vasa; onada:

m’he vassall; art:

junt a; o breu:

ningú roman;

traço inherències.

Cal atre;

humà:

llò; re +

demà:

rai de

s’amè;

dur s’ha:

ver i

tattoo.

Usi incloent

s’inclinat gest:

juli, o l’alè;

greal: truisme;

rimma n’he·n sí:

ha traç; sent dens

i, a més, mer.

Ran

t’erro:

nar

llà;

bo,

res:

un

ha

breu;

nimf:

i

nit

i

dia;

fan

etern.

Ret;

orni:

torri

incendiant

refugis;

s’ert hi

fiqui

merament:

car donant

testimoni

ric, or du,

altre cop,

usant

oralment

es crit.

Q·un sient sia

consciència,

deixant al

amor ser;

e altre

sorgir

afable

i alegre

al entendre:

no res; per

dur alt erro:

rendiment.

Divisa:

acaba

la dansa;

virtut o

piadós,

i fi

cant,

recordo:

l’he·n ta ment;

alça Manel!:

legant sia;

més clar

s’aigua:

l’atracció?

Jo han nant;

atura la

ment: sentint;

immediatesa:

l’adamantina;

per ser buda:

hola; o

zurvanisme:

d’hifi canto;

nar desabillant:

i ara qu·hi penso,

bergant he xa;

latament.

Mer éixer:

Ra m’he;

qu·esmant

i fe·stant,

sedueixo

naturalment:

re buscant,

robo t’inscrutable;

sent, dant

salerós,

es misteri es

manifesta:

matriu.

Fer: nant dar;

si l’he n’he:

s’implementant

es va; complert:

i cuidant,

s’alterós

abbatent;

oració:

captenir

vanament; sent

serp, partícip:

epifania.

Figurat u

en fi guru.